El músic que va descobrir Urà

El proper dia 15 de novembre es compliran 280 anys del naixement de William Herschel, un personatge determinant en l’astronomia de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. Nascut a Alemanya fill d’un músic militar va seguir els passos del seu pare al ser intèrpret d’oboè en la banda militar del seu pare. Després de participar en accions bèl·liques va retirar-se a Anglaterra, on va esdevenir un destacat organista.

A partir de l’any 1772 les coses van començar a canviar primer amb l’arribada a Anglaterra de la seva germana Carolina i després l’any següent amb la descoberta de l’astronomia de la mà del llibre Astronomia de James Ferguson. Aquesta lectura el va motivar tant que es va centrar en el disseny, polit i construcció de telescopis. De fet, un any després d’haver descobert l’astronomia construïa sistemes de miralls per als millors telescopis del món. Es diu que el primer objecte que el va fascinar va ser la Nebulosa d’Orió però la seva gran descoberta es va produir el 13 de març de 1781, en les seves observacions va detectar un objecte que no estava en cap dels catàlegs. El va detectar a la constel·lació dels Bessons i el va seguir durant diversos dies amb el seu telescopi de 15 centímetres de diàmetre i va poder confirmar que es tractava d’un nou planeta. William Herschel acabava de descobrir el planeta Urà, el primer planeta descobert mitjançant l’ús d’un telescopi.

Esdevingut astrònom de la cort anglesa, William Herschel amb la inestimable, i no sempre correctament reconeguda, col·laboració de la seva germana Carolina, va seguir observant el cel amb els telescopis cada cop més complexos que anava construint. Així va descobrir i catalogar més de 2.000 nous objectes nebulosos, va descobrir dues llunes del planeta Urà, va analitzar el moviment del Sol i va plantejar-se un dels primers models de la nostra galàxia, que tot i ser incorrecte intentava comprendre el que hi ha més enllà del Sistema Solar.

Però probablement un dels fets més emblemàtics d’aquest músic astrònom va ser la construcció del que durant cinquanta anys va ser el telescopi més gran del món, un telescopi que va fabricar d’1,2 metres de diàmetre i amb el qual als pocs instants d’utilitzar-lo va descobrir dues llunes de Saturn: Encelat i Mimas.

Abans de la seva mort als 83 anys, gairebé els 84 del període orbital d’Urà, ell i la seva germana van deixar nombroses contribucions a l’astronomia fruit de l’ús intensiu i sistemàtic de telescopis cada cop més potents.

SABIES QUE...? William Herschel va voler batejar el nou planeta descobert amb el nom de planeta Jordi, en honor a Jordi III, rei d’Anglaterra que acabava de perdre els territoris d’Amèrica del Nord. No va ser fins després de moltes discussions que entrat el segle XIX es va establir el nom d’Urà seguint la tradició d’utilitzar noms mitològics per designar els planetes.