30 anys del telescopi espacial Hubble

Quan mirem alguna notícia d’astronomia que ve acompanyada d’una imatge espectacular, en un bon nombre d’ocasions ha estat obtinguda pel telescopi espacial Hubble. Aquest és encara el telescopi espacial de referència i un emblema de l’astronomia quan estem complint 30 anys del seu llançament el 24 d’abril de 1990.

El primer que ens podem preguntar és per què enviem telescopis a l’espai si cada cop som capaços de fer-ne de més grans i més precisos a la Terra, amb la gran dificultat i cost que implica enviar-hi instruments. La resposta a la pregunta és ben senzilla. Al situar-nos a l’espai no tenim l’efecte de la nostra atmosfera que afecta de forma quasi irreversible la qualitat de la imatge fent-la “trontollar”, és a dir, que podem obtenir imatges amb una major nitidesa si estem per damunt de l’atmosfera.

La nostra atmosfera tampoc no deixa passar tota la llum procedent de l’espai, sinó només en alguns rang, el que en diem finestres espectrals. Aquest fet ha estat clau per haver-se pogut desenvolupar la vida a la Terra, ja que l’atmosfera ens fa d’escut a radiacions ultraviolades intenses i altres radiacions d’alta energia. Però això impedeix realitzar observació astronòmica en algunes energies i cal fer-ho des de l’espai per esquivar l’atmosfera.

Però curiosament de tots els telescopis espacials, el més emblemàtic és precisament el que observa principalment en llum visible, el telescopi espacial Hubble. Operatiu des de fa 30 anys, aquest projecte conjunt de les agències espacials americana i europea es troba en òrbita a uns 540 quilòmetres damunt dels nostres caps, fent una volta al nostre planeta cada 96-97 minuts.

El Hubble té una mida petita comparat amb els grans telescopis, ja que el seu mirall fa uns dos metres i mig de diàmetre, cosa que implica que té un diàmetre 4 cops menor que el GTC de Canàries, que és el telescopi per observació en visible més gran del món. La gran diferència és el fet d’estar per damunt de l’atmosfera que li permet obtenir dades de gran qualitat.

Gràcies a les accions de manteniment in situ per part d’astronautes a l’espai, ha pogut adaptar-se als temps i espera l’arribada pel 2021 del seu relleu el James Webb Telescope. Mentre arriba el James Webb, els equips involucrats amb el Hubble consideren que amb sort podria estar operatiu fins al 2030 o més enllà, i ens permetria entendre molt millor la majoria d’objectes de l’univers.

Sabies què...?

El telescopi espacial Hubble ha estat dels pocs instruments a l’espai que ha estat visitat per astronautes in situ. Aquestes visites el van poder salvar d’un desastre absolut. Poc després de la seva posada en marxa es va descobrir que el mirall principal tenia un defecte de muntatge, i que el Hubble necessitava ‘ulleres’. En la primera visita d’astronautes, l’any 1993, hi van incorporar un sistema òptic a mode d’ulleres que ha permès que obtingués les dades amb la qualitat desitjada.