Arrelats

O

n viu vostè? La resposta acostuma a ser que resideix al carrer o avinguda tal, número tal, tercer pis, segon, amb l’afegit del codi postal i la localitat. Abans, a molts indrets la resposta era: soc de cal Cistellaire d’Arbeca, de ca la Mundeta d’Oliola, de casa Peixet d’Almatret o soc el cabaler de Mas d’En Puig. I no calia més, llevat que el poble fos prou gran, i aleshores s’afegia soc de Cal Boter, de la Baixada de la Ferradura, de Mequinensa. Hom era d’una casa, no vivia en una adreça. La casa o la masia, encara més que els seus habitants eventuals, tenien una entitat que transcendia les generacions.

L’editorial Sidillà acaba de publicar Arrelats, un magnífic llibre signat per Xavier Cortadellas, de la Bisbal d’Empordà; Judit Pujadó, de Gualta, i Ignasi Revés, de Cal Xenxi, de Sarroca. El llibre du el subtítol Les famílies més antigues de Catalunya i explica la història de 21 famílies d’arreu de Catalunya, incloent-hi la Catalunya Nord, les deu darreres generacions de les quals han viscut a la mateixa casa.

Fa rumiar, oi? Deu generacions vol dir que, en alguns casos, l’inici de la casa es remunta al segle XII, com els Plana-Rovira de Sant Miquel de Campmajor. O al segle XIII, quan els Casamada, de Castellar del Vallès, casaven Pere, l’hereu, amb la Saurina, i amb prou feines feia quatre anys que Pere el Catòlic havia mort a la batalla de Muret, que faria perdre bous i esquelles a la Catalunya nació transfronterera.

El títol del llibre està ben trobat: la casa és l’arrel, efectivament. Els pagesos se senten vinculats a la casa on han nascut i s’han criat.

Els noms de les cases són molt importants. Pot ser descriptiu de la feina que s’hi feia: cal fuster, cal ferrer, cal boter..

També pot ser pel nom o cognom o fins i tot el malnom dels fundadors: ca l’Enxaneta. No importa, un cop la casa té nom és difícil canviar-lo.

Ho sap tothom al poble. Quan una casa és buida fa temps i uns forasters la compren, tothom diu que s’ha venut cal Foradada, i es coneix els nous veïns o estiuejants com els de cal Foradada..

La casa fa país, i cultura. La casa catalana parla de duració, d’història, d’endurança, de memòria llarga.

Aquestes cases parlen de nosaltres, tant com els monuments; són els nostres “llocs de memòria”..