Persones i organitzacions

Charles Darwin a l’era de la intel·ligència artificial

Segons la teoria de Darwin, les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi. Avui, en plena revolució 4.0, els professionals i les organitzacions no s’escapen de l’essència de la seua llei. Aplicada al camp professional i de les organitzacions, podríem “reformular-la” mitjançant la trilogia: adaptar-se pot permetre seguir amb vida, resistir-se al canvi implica la mort i anticipar-s’hi és l’única garantia de sobreviure.

Resistència al canvi

Per si fos poc, estant al mig del cicló que implica una revolució industrial, en aquest cas de la quarta, hi ha qui s’atreveix a afirmar que som al mig, no d’una, sinó de dos revolucions simultànies. La ja citada i una nova era energètica. Qui ho afirma és, ni més ni menys, Marc Gómez Ferrer, conseller delegat d’ABB a Espanya. Està preparada la ment humana per assimilar uns canvis tan dràstics? El problema no és el canvi, sinó la velocitat vertiginosa amb què aquest es presenta. N’hi ha prou amb observar que la primera revolució industrial va arribar a meitat del segle XVIII, després de milers d’anys. La tercera, la tecnològica, es va encunyar així el 2006, i tot just dotze anys després estem al mig de la quarta. Mentre que els nostres avantpassats van trigar segles a arribar a la cita, nosaltres tenim poc més d’una dècada per adaptar-nos-hi.

Assimilació

L’assimilació és un concepte psicològic introduït per Jean Piaget per explicar la manera mitjançant la qual les persones incorporem nous conceptes en els nostres esquemes mentals. És la fórmula amb la qual incrementem els nostres coneixements. Sé que he d’afirmar que sí, que tots podem realitzar el procés d’assimilació de nous coneixements i tecnologies i afrontar el canvi amb èxit, però la realitat ens demostra que en el camp laboral actual no n’hi ha prou amb el fet que comptem amb els processos psicològics apropiats. Hem de tenir també coneixements permanentment actualitzats, que ens permetin abordar el complex món professional. Recordem que la resistència al canvi és una cosa natural i reforçada amb l’aprenentatge. Durant anys se’ns va educar per a l’estabilitat familiar, laboral, política, etc., i ara, en pocs anys, aquests conceptes han passat a tenir data de caducitat.

Joves i sèniors davant de la intel·ligència artificial

Estem preocupats pels col·lectius de joves i així ha de ser. Tanmateix, i des de l’òptica dels coneixements que permeten a les persones trobar la seua casella laboral, ens ha de preocupar encara més la gent desocupada de més edat.

Aquests últims vénen, la gran majoria, d’un món que ja ha desaparegut i, per al nou, necessitaran una reenginyeria focalitzada en les persones i en la tecnologia. El fet de no fer-ho ens portaria a la paradoxa de viure a les smart cities, a les desitjades ciutats intel·ligents, però amb col·lectius de ciutadans idiotes.