Control de presència

Com tots sabem, des del passat dia 12, les empreses estan obligades a registrar els horaris d’entrada i sortida dels empleats. Abans d’arribar a la data d’aplicació, les empreses han estat bombardejades amb missatges de Consultores en què els recordava la importància del capital humà i que en molts casos el personal és el principal cost de l’empresa, per acabar oferint-nos les seues eines per al control de l’horari de presència (empremta digital, targetes, reconeixement facial o contrasenyes) connectats al sistema informàtic o al mòbil, i generant informes relacionats amb l’absentisme o la productivitat.

El matí de l’endemà de l’entrada en vigor de l’esmentada obligatorietat, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, llançava també el seu missatge a les empreses, en el qual es lamentava pel fet que aquestes “no s’han pres seriosament” l’entrada en vigor del registre de jornada, i va afegir a continuació que “la Inspecció de Treball” actuarà donant un marge de maniobra. En definitiva, que tothom està ocupat i preocupat per aquest tema.

Qui paga el tabac dels fumadors?

El ministeri de Treball aconsella a les empreses que a més de registrar l’inici i la fi de la jornada, també ho facin amb totes les pauses, incloses les aturades destinades al cafè o a fumar-se un cigarro. A les cadenes de producció, els temps assignats per a la realització d’una operació de treball s’han calculat tenint en compte uns coeficients de descans que responen a la necessitat física i psicològica per recuperar-se de l’esforç i de la monotonia que cada feina pugui comportar. En les feines d’oficina i de despatx, si bé és cert que alguns fumadors deixen el lloc de treball per fumar-se un cigarro, sembla excessiu sotmetre’ls a més control que a la resta, i sí que sembla aconsellable confiar en l’autonomia i en la responsabilitat com el mitjà més important de control de l’eficiència a la feina de les persones, siguin o no fumadores.

Recordant Punset

Deia el nostre ja tot just desaparegut, admirat i alhora immortal Eduard Punset

que en el futur el més important no serà el fet de redistribuir la riquesa com ho va ser en el passat, sinó redistribuir el temps. Ell, que més que ningú va ser capaç d’atansar-nos la ciència a tots, que va començar a parlar-nos de xarxes quan alguns les úniques xarxes que coneixíem eren les de pesca, ens deixa un llegat de coneixements i de pensaments aplicable a l’àmbit laboral o a qualsevol faceta de la vida. Treballador incansable, recordo la conferència que va impartir a la ciutat de Lleida amb motiu del primer Congrés d’Intel·ligència Emocional l’any 2011, en què al costat d’altres mestres, com David Caruso, ens va transmetre la seua saviesa i immensa humanitat, sempre amb el seu somriure i empatia només a l’abast dels grans com

unicadors.