SEGRE
El cantautor Jaume Arnella, en un moment de l’actuació.

El cantautor Jaume Arnella, en un moment de l’actuació.

Creat:

Actualitzat:

CANÇÓ D’AUTOR

★★★☆☆
Cap lloc de la ciutat millor per rebre i escoltar el cantautor i folklorista Jaume Arnella, un dels artistes d’aquest país més fecunds en l’àmbit del folk, la música tradicional i la cançó d’autor, alhora que figura combativa on n’hi hagi durant els gairebé seixanta anys llargs d’activitat que el contemplen. La seua presència musical va venir acompanyada de la presentació d’un volum biogràfic dedicat a ell, Jaume Arnella. Artesà de Cançons (Edicions Sidilla, 2023), escrit pel periodista especialista en aquests temes de la cançó popular, Ferran Riera Vives, que va exercir de presentador de l’acte avalat pel poeta local Amat Baró, responsable fa diversos anys del quadern de la col·lecció Versos, que li va dedicar així mateix la Universitat de Lleida.

Després d’un diàleg deliciós en el qual el cantautor barceloní va estar espurnejant, com en ell és sempre costum, i gràcies al qual ens van ser descobertes diverses facetes de la seua personalitat, mitjançant comentaris i anècdotes sobre la seua vida i trajectòria vital i musical, el que sí que ens va quedar clar és que, als seus vuitanta anys acabats de complir, la seua lucidesa i estat de forma són òptims. La sessió va culminar amb un miniconcert en el qual Arnella va cantar peces clàssiques i noves del seu repertori, atenent, fins i tot, alguna de les peticions efectuades pel públic que va omplir el local. Com sempre en el seu cas, armat amb la seua guitarra, cançons d’aspecte tradicional però que disseccionen amb precisió l’actualitat, com el més precís bisturí possible.

Com resa la seua més recent entrega discogràfica d’autoedició, titulada 40 i 40, besa el cul a la geganta i de la qual van sonar un parell de talls, res com la seua mirada analítica i crítica de la realitat que ens envolta per saber que les coses no van bé i amenacen tempesta. El bo d’Àlex de Sàrraga, l’esperit del qual plana sempre present en aquest bastió inexpugnable de la llibertat i la reivindicació, hauria esbossat un somriure sarcàstic, segur.

tracking