S’ha de reduir l’abandó escolar

El departament d’Educació va organitzar dijous una cimera a Manresa amb l’objectiu d’impulsar un pla de xoc amb noves mesures per reduir sensiblement l’abandó escolar primerenc. Actualment, el percentatge al conjunt de Catalunya assoleix el 16,9 per cent dels alumnes, per sobre de la mitjana espanyola, del 13,9%, i gairebé el doble que el de la Unió Europea, que és del 9,7%. Precisament, la UE s’ha fixat l’objectiu que per a l’any 2030 aquest índex sigui com a màxim del 9 per cent als països membres.

Les dades facilitades per Educació demostren que el volum d’alumnes que deixen els estudis és especialment elevat a primer de cicles formatius de grau mitjà, amb un 23,69% el curs passat, mentre que a primer de batxillerat va ser del 5,08, taxes que a nivell de Lleida van ser del 24,43% i del 3,73%, respectivament. En tots dos casos es tracta de joves que inicien l’etapa postobligatòria després d’haver acabat l’ESO, i aquestes xifres evidencien que l’FP, malgrat el prestigi que ha adquirit durant els últims anys i que reiterats informes indiquen que el nivell d’inserció laboral dels titulats és molt elevat en el marc de l’actual mercat laboral, encara es veu una mica com l’aneguet lleig de l’ensenyament i acaba sent la destinació de joves que no tenen gairebé cap interès per seguir formant-se. Pel que respecta als últims cursos d’ESO, val a destacar que a Lleida la taxa d’abandó és molt inferior a la mitjana, ja que a tercer es va situar l’any en el 0,44%, i a quart, en el 0,25%, enfront del 4,73% i 6,47%, respectivament, del global de Catalunya.

Segur que els factors que expliquen aquesta gran diferència són diversos, però molt probablement una de les claus és que la mida més petita de les seues poblacions, amb l’excepció de la capital, afavoreix més contacte entre família i escola. De fet, la principal mesura anunciada pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray per millorar l’actual estadística va en la línia de potenciar un seguiment més proper dels adolescents que deixen d’estudiar cedint les seues dades als ajuntaments. La finalitat és que els serveis municipals, que són els que tenen més proximitat amb les famílies, puguin intervenir-hi activament per intentar revertir aquesta situació.

El temps dirà si aquesta mesura acaba sent útil o no, però no resulta arriscat assegurar que en caldran moltes més. Per exemple, les actuals dades d’abandó a l’FP de grau mitjà evidencien que seria bo ampliar més l’oferta específica d’una formació adaptada eminentment pràctica per a alumnes que, al llarg de l’ESO i fins i tot abans, demostren molt poc o nul interès per estudiar. El que queda clar és que s’ha de treballar al màxim en aquest àmbit perquè, com destaca Educació, l’abandó escolar primerenc és una causa directa de pobresa i exclusió social.