PANORAMA
De Lluís Companys a Pere Aragonès
ERC recupera la presidència de la Generalitat, que no aconseguia a les urnes des que Companys va succeir Macià || Irla i Tarradellas, presidents a l'exili, precedeixen l'actual líder d'ERC
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va donar ahir sang a la seua localitat natal, Pineda.
Amb la investidura de Pere Aragonès, ERC ha recuperat la presidència de la Generalitat per primera vegada des de Josep Tarradellas, que va mantenir el càrrec simbòlicament durant el franquisme fins a cedir el testimoni a Jordi Pujol el 1980, després de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert. Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Irla –aquest últim, igual que Tarradellas, va ostentar el càrrec de manera simbòlica des de l’exili– completen el llistat de presidents amb carnet d’ERC en els noranta anys de vida de la formació.
ERC naix a les portes de les eleccions municipals del 1931 com una alternativa d’esquerres i republicana al catalanisme conservador i monàrquic de la Lliga Regionalista. Es funda a partir de la confluència d’Estat Català –formació independentista clandestina durant la dictadura de Primo de Rivera on militava Francesc Macià–, Partit Republicà Català i el grup L’Opinió.
Els republicans es van imposar a Catalunya a les municipals del 1931 i Macià va aprofitar la presa de possessió de la Diputació de Barcelona per proclamar una “república catalana dins d’una federació de repúbliques ibèriques”, hores abans que Niceto Alcalá-Zamora proclamés la Segona República espanyola. La tensió entre tots dos es va resoldre amb la recuperació de la Generalitat, amb un govern provisional que va redactar l’Estatut de Núria.
Aquell mateix any, Macià va revalidar la presidència de la Generalitat, un càrrec que va ostentar fins a la seua mort, el 25 de desembre del 1933. El successor de Macià va ser Lluís Companys, que el 6 d’octubre del 1934 va proclamar l’“Estat català” dins d’una “república federal” espanyola, la qual cosa va comportar la detenció i condemna del govern català, així com la suspensió de l’Estatut d’Autonomia.
.
El Parlament va elegir Josep Irla a l’últim ple previ a la derrota republicana el 1939
Després de la victòria del Front Popular a les eleccions del 1936, l’Executiu de Manuel Azaña va amnistiar els dirigents catalans i Companys va tornar al capdavant de la Generalitat. Tanmateix, després de la derrota del bàndol republicà en la Guerra Civil, Companys es va exiliar a França, on la policia militar alemanya el va detenir i va entregar les autoritats franquistes, que el van afusellar a Montjuïc el 15 d’octubre del 1940.
Elegit president del Parlament a l’últim ple previ a la derrota republicana, Irla es va exiliar a França el 1939 i des d’allà va assumir la tasca de mantenir viva la institució de la Generalitat de forma simbòlica durant la dictadura. El 1954, ja gran i malalt, va passar el testimoni a Josep Tarradellas. Tarradellas es va refugiar a França quan va acabar la Guerra Civil, va passar un temps a Suïssa després de la detenció de Companys i va tornar a París el 1944, deu anys abans de convertir-se en el segon president de la Generalitat a l’exili.
El 1977, ja mort el dictador, va negociar amb Adolfo Suárez la tornada a Catalunya, on va assumir el lideratge de la Generalitat provisional fins a les eleccions del 1980, que va guanyar la CiU de Jordi Pujol, que va estrenar 23 anys d’hegemonia davant una ERC en hores baixes, que no va tornar al Govern fins al 2003. Des d’aleshores, ERC ha participat en quatre governs de coalició –dos amb PSC i ICV-EUiA i dos més amb l’espai que representava l’antiga Convergència i ara ocupa JxCat–, però fins a Pere Aragonès no havia tornat a presidir la Generalitat.
