Carta a la senyora Marta Alòs

Sr. Director:

He llegit un llibre de vostè i em va agradar, però l’escrit del SEGRE del dia 2 si no recordo malament, no em va semblar adequat. Fa mesos que la Policia Nacional va atonyinar els votants, què passa que també celebrarà això? I quan els Mossos van atonyinar a plaça Catalunya i quan els independentistes van estavellar tanques metàl·liques sobre els cotxes de la Guàrdia Civil, etc.

Tot això vol recordar? Preferiria oblidar i que no passin aquestes coses.

Prefereixo que el Parlament elegeixi una persona que no estigui a la presó o implicada per alguna cosa. Em preocupa molt que no tinguem persones lliures amb cara i ulls per ser proposades com a president i tirar aquesta Catalunya que tenim tan desmillorada i parada gràcies a uns quants fanàtics. Perquè el senyor Carles Puigdemont quan va ocupar el lloc del Senyor Artur Mas, que per cert sembla que és dels pocs que raona millor, va insistir que no es tornaria a presentar. Però ah!, sembla que li ha trobat el gust i ara no vol marxar. Per què deu ser que els polítics quan estan al poder es volen enganxar a la cadira i no volen marxar?

Hauria d’haver-hi una llei que després d’uns anys –siguin quatre o vuit– el polític hauria d’abandonar la cadira i deixar pas a noves generacions. És una pena que hi hagi polítics que no han fet res més que política. Aquests no saben el que és treballar en altres àmbits i guanyar-se el sou amb la suor del front. Al Govern tenen un sou segur, que d’altra banda no és el sou base, ni de bon tros. En definitiva, són uns privilegiats tots plegats.

És una vergonya veure com al Senat, al Congrés de Madrid o al Parlament de la Generalitat hi ha cadires buides perquè no hi són els seus usuaris, però cobrant igual. Això no es pot tolerar de cap manera. A Bèlgica, que van estar més d’un any sense Govern van estalviar molts diners perquè no cobraven, i el país va tirar endavant, però aquí no tenim Govern, però tothom cobra mentre Catalunya s’enfonsa.