“Vamos a ver...”

Corria el mes de novembre de l’any passat quan al consell del DiS vàrem plantejar-nos com obrir-nos al debat que donàvem per segur es produiria amb l’inici de l’anomenat judici al procés per l’aplicació dels conceptes legalitat i legitimitat. Acusacions i defenses han agafat aquests dos conceptes com a base dels seus escrits i les opinions han transcendit de la sala del Tribunal Suprem. El rei Felip VI va defensar que “sense respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia” i, des de la banda oposada, es va recordar les paraules de la politòloga alemanya d’origen jueu Hanna Arendt (1906-1975), que va afirmar que “qui confon democràcia amb llei obre les portes al totalitarisme”. El debat va quedar obert i calen arguments per reflexionar sobre si un dels dos pols mana a l’altre, si tos dos tenen raó o, fins i tot, cap dels dos. No és, ni volem que sigui, la nostra funció posicionar-nos en aquest debat. El que pretenem amb aquest número del DiS és donar eines per a la reflexió partint de la definició dels dos conceptes enfrontats i recollint idees sobre la seva aplicació en les relacions socials.

El nostre objectiu es que gràcies a una lectura oberta, transversal i tranquil·la cada un de vostès en tregui les conclusions i que aquestes puguin ser diferents, o no, per a cada lector. Amb aquesta finalitat, el professor Joan Manel Bueno ens posa sobre la taula el sentit històric i social dels dos conceptes i el seu paper en la societat, a mode de Contracte Social, Moral i, fins i tot Humà que ha de servir per cohesionar, fruit del diàleg, les relacions entre els individus d’una societat. L’exdiputat Joan Coscubiela entra de ple en l’anomenat conflicte català i dóna les seves pautes per resoldre el que qualifica de “fals dilema” entre principis democràtics i principis de legalitat. La tercera branca per a la reflexió ens l’aporta l’advocada Esther Sancho, que ens ofereix la seva visió recordant que les lleis neixen amb data de caducitat i que aquesta l’atorga la mateixa societat que serveixen; que la legitimitat és prèvia a la legalitat i que les lleis mai són neutres. Tres visions, totes fonamentades i carregades de raó, que els han de servir perquè cadascú en tregui les seves conclusions. I, com diu aquests dies el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem quan, al judici pels fets de l’1-O i des de la legitimitat del seu càrrec, ha d’aplicar la legalitat: “Vamos a ver...”