Aclariment

Necessito aclarir el que vaig dir a la columna de la setmana passada, donat que alguns lectors i lectores no ho han interpretat bé. Quan deia que era la primera vegada que alguns ens sentíem alineats emocionalment i racionalment amb els guanyadors, no em referia a la victòria socialista. No només, si més no. Afirmava que l’electorat havia primat les estratègies pragmàtiques i afavoridores del diàleg en contra dels hiperventilats d’una i altra banda de l’espectre polític, i alguna cosa deu tenir de cert aquesta anàlisi, ja que de la nit al dia, i amb molt poca vergonya, el candidat popular ha decidit convertir-se en un centrista de tota la vida per encarar les eleccions del 26-M.

Ara bé, aquestes eleccions, que tots els analistes consideren una segona volta del 28-A, ho han de confirmar. A Lleida ciutat, la temptació de fer fora la formació que ha estat pilotant el seu desenvolupament i modernització pot confondre les formacions processistes. En particular, ERC, que confia a imposar-se al camp independentista a tot el país, pot pensar que, si l’aritmètica els ho permet, li convé liderar un govern processista a casa nostra. Hi té tot el dret, però no crec que això sigui el que convingui als lleidatans i lleidatanes. El procés ha afectat seriosament la governança de totes les institucions del país i ha deixat aparcades algunes decisions estratègiques que, en una situació normal, no s’haurien ajornat. El risc, doncs, és que aquesta situació s’allargassi en el temps. Vivim moments disruptius, econòmicament, política i tecnològica i hi ha projectes que s’han d’encarar com més aviat millor. La propera dècada serà decisiva per determinar el biaix de les nostres societats, i la lleidatana ha viscut en el darrer mandat una atzagaiada rere l’altra i, tot i que s’han fet coses, és obvi que les més importants no han acabat reeixint per qüestions partidàries i electorals. Si fóssim prou honestos, podríem reconèixer que en aquesta propera etapa hauria de pesar més l’eix social que el nacional, si més no, en municipis que com Lleida encara no hem trobat el nostre encaix a l’entramat de capitals del país. A mi em sembla que el PSC, ERC i els Comuns, des d’aquest vessant, tenen més responsabilitats que la resta de formacions que es presenten a aquestes eleccions. Segurament, sóc un il·lús, sí.